Contundència i vulnerabilitat. Revolució i carícia. El soroll del post-punk i el silenci de la tendresa radical. L’individualisme ferotge i la salvació col·lectiva. La trajectòria de Carles Caselles (Pego, ex-Smoking Souls) fa un gir de guió necessari i valent per donar vida a Romàntic Dimoni. Aquest nou alter ego no és només un pseudònim, sinó una trinxera emocional on l’artista es despulla del seu passat per construir un discurs on el rock es converteix en un acte de cura i la lírica, en un posicionament polític. Si en la seva etapa anterior Caselles ja havia demostrat una capacitat innata per connectar amb les masses, a RO.DI es descobreix com un creador més conceptual, lliure i ambiciós. El seu és un perfil que fuig de les etiquetes convencionals per habitar una cruïlla sonora on el pes del post-punk anglosaxó conviu amb una dolçor melòdica gairebé artesanal. No es tracta de fer música, sinó d’orquestrar un manifest: l’amor contra la màquina. En un món dominat per la immediatesa digital i els egos desmesurats, RO.DI proposa la tendresa com l’arma de destrucció massiva definitiva contra el sistema.

Amb el seu debut, Primer Moviment (produït per Joel Gilabert i amb un imaginari visual de Helga Ambak), Caselles transmuta en aquest «terrorista tendre» que, sota una màscara que li permet ser ningú per poder ser-ho tot, reivindica que la llibertat serà col·lectiva o no serà. A través de dotze talls que transiten entre la foscor atmosfèrica i l’eufòria elèctrica, l’àlbum desborda les expectatives del rock convencional.

Formulat des d’una mirada crítica i alhora esperançadora, el projecte ens convida a habitar un espai on la música es converteix en refugi i comanda de resistència. Amb Primer Moviment, Carles Caselles no només inicia una nova carrera; funda una nova mitologia sonora on el dimoni ja no és el mal, sinó aquell que s’atreveix a estimar en temps de col·lapse. La tendresa ha tornat per vèncer.