Mundo Chillón és una caricatura de la realitat que mostra més que la pròpia realitat. És un món amb referències a l’esperpent de Valle-Inclán i a l’humor absurd de Azcona i José Luís Cuerda, una paròdia del chic. Són estils musicals de tota la vida que les modes han ignorat i punts de vista que el pensament únic arracona.

Les seves influències van des de Kiko Veneno o George Brassens a Goran Bregovic, Kevin Johansen, Bersuit Bergarabat i el Selu de Cadiz. Contradictori i sorprenent, a vegades aspre i amb estries, no apte per al qual esperi que li serveixin tot predigerido, plastificat i amb una sola interpretació possible. Pedro Chillón fa lustres que està en els escenaris cuinant a foc lent l’univers Món Virolat, la qual cosa ha acabat amb la poca vergonya que alguna vegada va tenir. Malgrat tot, als programadors els va semblar apropiat cridar-ho per a telonejar a gent com Javier Krahe, Pablo Carbonell i El Gran Wyoming.

Un reflex oníric, vibrant, bizarro, irònic, elegant, decadent, sarcàstic, contradictori, tendre i visceral de vostè mateix.